NOTÍCIES

Tortosa celebrarà la 25a Festa del Renaixement amb un programa ple de retrobaments i noves propostes artístiques

 

Del 21 al 24 de juliol, Tortosa podrà celebrar finalment la 25a Festa del Renaixement. L'edició estava prevista al 2020, però va quedar ajornada durant dos anys per la situació derivada de la pandèmia. Ara, després de dos edicions de transició amb les Flaires de Festa, que han permès mantindre la flama del Renaixement al 2020 i al 2021, la festa de recreació històrica de Tortosa torna amb més embranzida, en el seu format habitual i amb més propostes que les anteriors edicions: "Volíem anar més enllà i fer la festa grossa, amb espectacles de molt de nivell. Ens feia molta il·lusió poder fer l'edició d'enguany de la Festa, perquè des del 2019 no l'hem pogut celebrar com la coneixem i perquè a més és una edició d'aniversari. Vam voler posposar-la fins que la situació fos més favorable, perquè pensàvem que els 25 anys han de lluir i per això no es podien fer en un marc de restriccions", ha explicat l'alcaldessa, i Procuradora en Cap durant la Festa, Meritxell Roigé.
En total, el programa inclou més d'una seixantena de propostes artístiques que barregen diferents disciplines, i que compten amb la participació de companyies de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Portugal o el Marroc. A més d'alguns dels espectacles més representatius de la Festa, com 'La Taverna d'Enrico' o la 'Cantina Cantorum', enguany hi haurà diverses novetats: una de les més destacades és el retrobament amb la companyia francesa Du Chaland, que recuperaran el seu espectacle itinerant de les Gàrgoles per a poder tornar a ser presents a Tortosa amb una de les propostes amb més acceptació popular d'estos 25 anys. A més, hi haurà una proposta de dansa aèria que els membres de la prestigiosa companyia catalana Delrevés desenvoluparan al voltant de la torre de l'Homenatge del castell de la Suda i que serà visible des del nou Passeig de les Cultures i també des de diferents punts de la ciutat.
També enguany, coincidint amb el 500 aniversari de l'entronització com a Papa del bisbe de Tortosa Adrià d'Utrecht, el programa inclou dos espectacles per a commemorar l'efemèride: d'una banda, un torneig de justes, al nou espai que s'incorpora a la Festa, al parc de la Fira de Remolins i que s'anomenarà Clos del Riu; i, de l'altra, un espectacle creat expressament per a l'ocasió per la companyia Teatro Los Navegantes, a l'església de Sant Domènec.
Els abanderats, juntament amb totes les companyies itinerants, tornaran a posar la nota de color als carrers i les places. A més dels Abanderats de la Festa del Renaixement de Tortosa, també hi haurà les dos 'squadres' més antigues d'Itàlia: la d'Arezzo, que torna a la ciutat, i la de Sansepolcro, que s'estrenarà per primera vegada a Tortosa.
Hi haurà un espectacle de lluita escènica amb espases, a càrrec de Lobos Negros; l'espectacle 'Arcans de foc', dels francesos Zooligans; un espectacle de funambulisme, a càrrec de la companyia Corcoles; 'Els vitralls del Dux', de La Fàbrica de Colors; 'Un viatge extraordinari amb Da Vinci', de DueVinci; 'El Quixot també va ser xiquet', de La Companyia de l'Escola Municipal de Teatre de Tortosa; 'Les Metamorfosis', del Cor LaBinota, i 'Embolica que fa amor', del Cor Infantil LaBinota; o 'Amagats', amb la Jueva de Tortosa, entre d'altres.
La música també tindrà molta presència, amb espectacles fixos amb intruments com el llaüt i la tiorba; amb les actuacions de l'alumnat del Conservatori de Música de la Diputació; l'espectacle de cant renaixentista que s'inscriu dins del festival Proto-2; o un concert d'orgue renaixetista, a la Sala Arts. Juntament amb tot això, les diferents colles de cultura popular tornaran a nodrir bona part de l'activitat que es desenvoluparà arreu de la ciutat.
Pel que fa als espais, la nova plaça de la Catedral s'estrenarà com a espai de la Festa i hi tindrà força presència: no només perquè per allà hi passaran totes les companyies i espectacles que estos dies voltaran per Tortosa, sinó perquè també acollirà un espectacle de falconeria i projectarà els primers tastets de les projeccions audiovisuals (mapatge) a sobre de la façana principal de la Catedral.
De la seua banda, la plaça de l'Ajuntament acollirà l'acte inaugural amb la nova configuració de la plaça. A l'acte es farà lliurament de l'Estendard a una de les agrupacions més veteranes a la Festa, el Cor Flumine, responsables entre d'altres d'espectacles com la 'Cantina Cantorum'. De la mateixa manera, la plaça de l'Absis continuarà acollint el pregó inaugural. Enguany, la Procuradora en Cap ha confiat esta responsabilitat als tres ex-Procuradors en Cap que hi ha hagut a la ciutat al llarg dels 25 anys de la Festa del Renaixement: els exalcaldes Marià Curto, Joan Sabaté i Ferran Bel.
La presidenta de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), Maria José Fernández, serà la inauguradora del Taulell al Carrer, mentre que l'acte de lliurament dels estendards a les famílies nobles, dissabte a la tarda, comptarà amb la presència especial de la il·lustradora Pilarin Bayés, autora del cartell d'enguany, que protagonitzarà un moment destacat de la 25a edició.
La programació es completa amb les activitats habituals: amb la presència de vuit campaments repartits arreu de la ciutat; amb els mercats d'època, a l'eix del carrer Ciutat i fins al call jueu, i a l'eix del carrer del Vall fins a la plaça Mossèn Sol; amb la Ruta de la Saboga i les propostes culinàries del Mengeu de Festa; i amb la desfilada final el diumenge a la tarda des del parc Teodor Gonzàlez, entre moltes altres propostes.
La venda d'entrades per als espectacles es posarà en marxa esta setmana, a través de la web festadelrenaixement.cat o bé al punt físic que s'instal·larà al centre de la ciutat. Durant els dies de la Festa, les entrades es podran adquirir al punt de venda del carrer de la Rosa.

 

 

1 de juny de 2022

 

També enguany, coincidint amb el 500 aniversari de l'entronització com a Papa del bisbe de Tortosa Adrià d'Utrecht, el programa inclou dos espectacles per a commemorar l'efemèride: d'una banda, un torneig de justes, al nou espai que s'incorpora a la Festa, al parc de la Fira de Remolins i que s'anomenarà Clos del Riu; i, de l'altra, un espectacle creat expressament per a l'ocasió per la companyia Teatro Los Navegantes, a l'església de Sant Domènec.
Els abanderats, juntament amb totes les companyies itinerants, tornaran a posar la nota de color als carrers i les places. A més dels Abanderats de la Festa del Renaixement de Tortosa, també hi haurà les dos 'squadres' més antigues d'Itàlia: la d'Arezzo, que torna a la ciutat, i la de Sansepolcro, que s'estrenarà per primera vegada a Tortosa.
Hi haurà un espectacle de lluita escènica amb espases, a càrrec de Lobos Negros; l'espectacle 'Arcans de foc', dels francesos Zooligans; un espectacle de funambulisme, a càrrec de la companyia Corcoles; 'Els vitralls del Dux', de La Fàbrica de Colors; 'Un viatge extraordinari amb Da Vinci', de DueVinci; 'El Quixot també va ser xiquet', de La Companyia de l'Escola Municipal de Teatre de Tortosa; 'Les Metamorfosis', del Cor LaBinota, i 'Embolica que fa amor', del Cor Infantil LaBinota; o 'Amagats', amb la Jueva de Tortosa, entre d'altres.
La música també tindrà molta presència, amb espectacles fixos amb intruments com el llaüt i la tiorba; amb les actuacions de l'alumnat del Conservatori de Música de la Diputació; l'espectacle de cant renaixentista que s'inscriu dins del festival Proto-2; o un concert d'orgue renaixetista, a la Sala Arts. Juntament amb tot això, les diferents colles de cultura popular tornaran a nodrir bona part de l'activitat que es desenvoluparà arreu de la ciutat.
Pel que fa als espais, la nova plaça de la Catedral s'estrenarà com a espai de la Festa i hi tindrà força presència: no només perquè per allà hi passaran totes les companyies i espectacles que estos dies voltaran per Tortosa, sinó perquè també acollirà un espectacle de falconeria i projectarà els primers tastets de les projeccions audiovisuals (mapatge) a sobre de la façana principal de la Catedral.
De la seua banda, la plaça de l'Ajuntament acollirà l'acte inaugural amb la nova configuració de la plaça. A l'acte es farà lliurament de l'Estendard a una de les agrupacions més veteranes a la Festa, el Cor Flumine, responsables entre d'altres d'espectacles com la 'Cantina Cantorum'. De la mateixa manera, la plaça de l'Absis continuarà acollint el pregó inaugural. Enguany, la Procuradora en Cap ha confiat esta responsabilitat als tres ex-Procuradors en Cap que hi ha hagut a la ciutat al llarg dels 25 anys de la Festa del Renaixement: els exalcaldes Marià Curto, Joan Sabaté i Ferran Bel.
La presidenta de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), Maria José Fernández, serà la inauguradora del Taulell al Carrer, mentre que l'acte de lliurament dels estendards a les famílies nobles, dissabte a la tarda, comptarà amb la presència especial de la il·lustradora Pilarin Bayés, autora del cartell d'enguany, que protagonitzarà un moment destacat de la 25a edició.
La programació es completa amb les activitats habituals: amb la presència de vuit campaments repartits arreu de la ciutat; amb els mercats d'època, a l'eix del carrer Ciutat i fins al call jueu, i a l'eix del carrer del Vall fins a la plaça Mossèn Sol; amb la Ruta de la Saboga i les propostes culinàries del Mengeu de Festa; i amb la desfilada final el diumenge a la tarda des del parc Teodor Gonzàlez, entre moltes altres propostes.
La venda d'entrades per als espectacles es posarà en marxa esta setmana, a través de la web festadelrenaixement.cat o bé al punt físic que s'instal·larà al centre de la ciutat. Durant els dies de la Festa, les entrades es podran adquirir al punt de venda del carrer de la Rosa.

Del 20 al 23 de juliol, Tortosa celebrarà la 26a Festa del Renaixement.La festa de recreació històrica de Tortosa torna amb embranzida, en el seu format habitual i amb  propostes noves i d'anteriors edicions.

 

MÉS NOTÍCIES DE LA FESTA

Les fortificacions i la defensa de Tortosa

Tortosa és única pels seus baluards, muralles i fortificacions. La ciutat compta , en diferents graus de conservació, amb unes muralles i fortificacions molt extenses de diferents fases cronològiques que fan possible trobar molta

varietat constructiva en tipologia i materials. Es pot emprendre una ruta per totes elles per descobrir com d’important i potent fou el patrimoni defensiu d’aquesta ciutat. També podem complementar aquesta ruta amb una visita al Castell de la Suda, un impressionant testimoni arquitectònic andalusí que conté l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya i un Parador de Turisme.

Basaments de la Muralla del segle XIV Paral·lelament al barranc del Cèlio podem resseguir la traça del pany de muralla que queda després del seu enderrocament, que anava de la Torre del Cèlio o Grossa de Vimpeçol fins a la Torre de Vimpeçol de Ribarech o rodona. El portal del Vimpeçol era un dels accessos principals de la ciutat, ja que la comunicava amb els nuclis de població del marge esquerre del riu i era la sortida al camí Reial direcció a Saragossa.

La torre del Célio Podem descendir fins al barri de Remolins, que actualment conserva sense variacions el seu traçat i una bona extensió del pas de ronda . La major part del tram correspon a llenç de muralla, a excepció de les torres fortificades en ambdós extrems, al peu del barranc, l'anomenada Torre del Célio o Gran i, en la part elevada, les restes de dues torres quadrades que han quedat integrades en l'estructura de les avançades de Sant Joan, a les quals s'adossa.

El portal dels jueus Podem concloure aquesta ruta a l’original portal dels jueus, on s’hi respira sempre molta pau, com si el temps no hi hagués passat. El portal del jueus o del Ferré una entrada secundària a la ciutat, està situat a la vora del call jueu de Remolins, al bell mig de la muralla que encara es conserva. Comunicava el call amb el cementiri dels jueus, ubicat fora muralles, just al seu davant. El portal era una sortida secundària o alternativa que, en temps de grans avingudes de l'Ebre, tenia la missió de facilitar la sortida fora de les muralles per l'anomenat camí vell. Ja que ens trobem en aquest punt, potser és una bona opció conèixer, si no ho hem fet ja, l’entranyable call jueu de la ciutat.

Avançades de Sant Joan Tant en cotxe com a peu (però la pujada és considerable) podem atansar-nos a les Avançades de Sant Joan, on podrem imaginar-nos fàcilment fa quatre segles i anar avançant i explorant en aquest conjunt fortificat. Les avançades començaren a bastir-se a la segona meitat del segle XVII i comprenen dos cossos de fortificació de l'època i un tram de fortificació anterior. L'accés a l'interior urbà es realitzava pel primer cos de fortificació. Aquest bloc fortificat presenta un ampli fossat allargat i acabat en punta de fletxa i, si bé forma part d'un sistema més complex, podria pròpiament ser totalment independent. El cos superior està dominat per diferents fortins i baluards, enllaçats entre sí. El segon cos de fortificació està format per dos mitjos baluards de planta poligonal units per un pany de muralla. A l'extrem oest s'adossa a la muralla del segle XIV, separada del conjunt del segle XVII, per un fossat estret i profund.

El Fortí del Bonet Per accedir en vehicle, s’ha de prendre el carrer Mare de Déu de la Providència i continuar pel camí del Rastre. Passades unes corbes pronunciades de pujada, la carretera arriba al Bonet on es pot aparcar amb

facilitat. A peu es pot accedir a través d’unes escales que arranquen a l’aqüeducte ubicat al carrer de Callao. El Fortí del Bonet va formar part del segon recinte defensiu del Rastre. L'integra bàsicament un únic baluard envoltat per un fossat estret. Es tracta d’un element defensiu de caràcter individual, lliga al mateix temps amb l'entramat de fortificacions urbanes mitjançant muralles com les del Rastre dels segles XVII-XVIII.

Sector de Fortificacions del Turó del Sitjar. Portal de Tarragona i baluards de la Victòria, de les Creus i del Sant Crist

Si anem en direcció a l’hospital trobarem un altre sector de fortificacions. Té el seu antecedent en el traçat medieval que es remunta com a mínim a la dècada de 1340 però que assolí la major efervescència constructiva en els llenços de muralla entre els anys 1367 i 1369. El traçat conservat correspon a l'obra de fortificació iniciat a la segona meitat del segle XVII. El sistema de defensa emprat, anomenat Vauban, comporta una transició del bastió circular o quadrat a l'angular i, així doncs, les torres medievals quadrades són substituïdes per baluards bastits amb planta poligonal, amb l'orientació adequada per cobrir tots els flancs de la muralla, i preparats per a la instal·lació de peces d'artilleria. El baluard de la Victòria, mitjançant dos trams de muralla, resta connectat amb el fortí del Bonet i el baluard de les Creus. Un altre llenç monumental del segle XIV baixa a Santa Clara i el Rastre. Des de les Creus a la Victòria es conserva una fossa de notables dimensions.

Fortí d'Orléans Força a prop ens podem desplaçar fins el Fortí d’Orleans, per un camí que rep el mateix nom. Durant el setge a la guerra del Francès, l’any 1810, va jugar un important paper en la defensa de la ciutat. S'aixeca sobre una plataforma elevada de gran valor estratègic i de difícil accés i comunicava

originalment amb el recinte fortificat del sector del Sitjar. El conformen dos semi baluards, un de traçat triangular i l'altre de planta poligonal tancat en un espai interior molt irregular. A la part superior hi ha nombroses troneres per a les peces d'artilleria i a l'interior es localitzen càmeres estretes i restes d'altres dependències subterrànies.

Fort de Tenasses Si prenem el cotxe podem allunyar-nos fins el Fort de Tenaces, una obra de fortificació exterior, sense flancs. La seua construcció es realitzà probablement a la primera meitat del segle XVIII i fou concebut com avançada defensiva del sector nord de la muralla de Remolins. Tenia una capacitat d’allotjament per a cent homes. A finals del segle XIX, quan desaparegué el Govern Militar, no fou venut a la ciutat i excepcionalment passà a mans privades.

Fes una volta pels baluards, muralles i fortificacions de Tortosa.

Plànol i més informació a: https://www.tortosaturisme.cat/ruta/les-fortificacions/ 

5 de juny de 2025
La Festa del Renaixement Ajuntament de Tortosa
C. Sant Felip Neri 1, 43500 Tortosa. Tel. +34 977 440 901. Fax. +34 977 585 852
Fiesta de Interés Turístico Nacional Festa Local d'Interès Turístic de Catalunya Placa d'Honor del Turisme de Catalunya 2005