Una exposició als Reials Col·legis convida a descobrir com era la Tortosa del segle XVI i el llegat que ens ha arribat
El gravat de Anton van der Wyngaerde retrata Tortosa a l'any 1563. La mostra podrà visitar-se durant la Festa del Renaixement
21 de juliol de 2015
Endevinar on són avui alguns dels elements característics de la trama urbana de la Tortosa del segle XVI, ja desapareguts, com la Torre del Riu o el pont de barques, i identificar els que han perviscut, cas de la Torre del Célio o el Castell de la Suda, és la proposta que ens fa l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre amb l'exposició "Una panoràmica de la Tortosa renaixentista. Wyngaerde 1563", que ha obert portes avui als Reials Col·legis i que podrà visitar-se durant els dies la Festa del Renaixement.
La panoràmica de la Tortosa renaixentista que ens ha deixat el dibuixant flamenc Anton van der Wyngaerde és el testimoni gràfic més valuós de la ciutat que conservem d'aquell període. Vinculat a la cort de Felip II, Wyngaerde va iniciar a partir de 1561 una col·lecció de dibuixos al natural de diferents ciutats de la corona espanyola per encàrrec del propi monarca. El 1563 va dibuixar Tortosa des de dos angles: des del marge dret del riu, amb la vista de la façana fluvial de la cutat, i des del turó de Tenasses, tot capturant el sector nord, (barri de Remolins). La minuciositat i detall dels dibuixos, amb l'aplicació de la perspectiva, els situen a un nivell de font documental essencial per entendre l'urbanisme i la societat del segle XVI a Tortosa, explica la introducció de l'exposició. El director de l'Arxiu Històric, Albert Curto, qualifica el gravat de Wyngaerde d'una "riquesa excepcional" i recorda que no totes les ciutats de l'època tenen la fortuna d'haver heretat una imatge tan precisa de com era la Tortosa del 1.500.
El gravat localitza diversos punts claus de la ciutat que s'il·lustren amb imatges actuals per facilitar la seva identificació. La mostra es complementa amb una selecció de llibres i documents del segle XVI que evoquen la vida política, social i administrativa d'aquells temps. És el cas del Llibre d'Establiments (1586), que parla dels portals de la ciutat i del port fluvial, o el Llibre de Claveria (1569) sobre la Llotja.