Amb una rigorosa formació composta per instruments d’època, són el millor exemple dels grups musicals sorgits arran de la Festa del Renaixement.

Amb solemnitat, la formació de trompetes heràldiques i percussió del senyor Veguer obre i anuncia les cerimònies i actes més destacats.

Els cavallets lluiten, fan sonar els picarols i ens recorden les lluites per la conquesta, a càrrec de Ramon Berenguer IV, de Tortosa.

Vagant d’una ciutat a una altra, uns personatges singulars, una mena de trobadors del nord que sovint empren el llatí per fer broma, canten a la primavera, a l’amor i també fan befa de reis i papes.

Danses i música amb joglars del terme de Tortosa, que glossen històries cavalleresques, amoroses i burlesques. Transmeten amb la seua música l’alegria i les ganes de ballar.

Esbojarrats com pocs, els sonadors i tocadors vinguts del poble de Jesús ens porten la seua disbauxa i ganes de xalar.

A recer del pas del temps, en una remor que sorgeix de la part més profunda del bosc, sona Saboï, una petita tribu nòmada, ja perduda en la memòria dels homes. Vestits amb pells de bèsties i tocant grans corns de bronze, aquests músics recuperen les veus ancestrals de les trompes i els tambors.

Amb Saboï desfilen les rondes sabàtiques, les follies, les faràndules i les melodies en trànsit, suport essencial en totes els festes, tant religioses com paganes: sempre el sabor de la Provença, bressol del grup.

Una música impregnada de moltes cultures però lluny de tot folklore, aconseguida amb una instrumentació variada i singular: grans corns, galoubet (típic de Provença) i tamboret, pifans, oboè, caramelles, gralles, tarotes i percussió d’acompanyament.

Una formació vinguda del regne de Portugal que es caracteritza per les seves versions enèrgiques i incansables dels temes més populars de l’època.

Gran formació amb instruments de vent. Els seus arranjaments de les peces de l’època són senzillament espectaculars i amb la seua presència omplen els carrers i places per on passen.

Al segle XVI, una de les preocupacions de les universitats i senyors era la contractació de ministrils, sonadors o tocadors per a les festes i celebracions.

Els gaiters animem els carrers amb la seva cercavila i la seva presència sempre és motiu d’alegria.

Les polifonies de l’època, a càrrec d’aquesta entitat musical de gran tradició local, en un marc únic com l’església de la Reparació.

El perímetre de les muralles sempre ha estat zona on l’ordre establert es difuminava i és a les Avançades de Sant Joan on dura més la gresca durant tota la nit i més enllà de la sortida del sol.

Els fiords i la frescor del Nord aterra a la Festa del Renaixement de la mà d’aquest grup, amb un repertori medieval-renaixentista del nord d’Europa. Inspirats per la història dels “vikings orientals”, els quatre músics van amb colorits vestits suecs i us portaran de viatge a Escandinàvia acompanyats pels sons de la veuze (gaita bretona), el bouzouki, el dhol, la nyckelharpa i el cant.

Arribats de Terres Gallegues, aquest grup de gaiters us farà xalar i ballar fins a altes hores de la nit.

Per primera vegada, arriba a la nostra Festa aquest grup que ofereix un espectacle amb música renaixentista, celta i medieval, amb percussió, bouzouki, gaita gallega i asturiana, i zanfona.

Arriba per primer cop a la Festa aquest grup versàtil, capaç d'interpretar i recrear una gran quantitat de Danses i Músiques del món àrab, de l'Orient Mitjà i d'al-Àndalus. Format per 3 músics i una ballarina que utilitza elements diversos com el sabre, i culmina amb la dansa sufi-mística.