Les banderes dels trasts de defensa de la ciutat tornen a onejar de mà dels abanderats, que, amb els seus jocs i coreografies, les alcen ben amunt per delit dels visitants i espectadors. Són l’únic grup d’abanderats de tot l’Estat, amb la particularitat que combinen les seves actuacions amb la música tradicional de dolçaina i tabal.

El llegidor de crides de la senyoria anuncia per ordre del Consell General els actes previstos per a cada dia. 

La festa de Corpus era una de les més importants del calendari cristià medieval, i també del modern. D’aquí van sorgir els diferents elements que després conformaran el bestiari popular. Tortosa en té documentats els elements des de ben antic, i s’incorporen a la Festa per conformar el seguici de la Festa del Renaixement.

Víctimes de la gana, tres cuiners estiren el carro d’una salsitxa gegant, la qual, per la seua fam àvida i voraç, han transformat en tirana. La salsitxa, a l’alçada dels seus desitjos, ha de ser cuinada per a ells, per satisfer la golafreria d’en Gargantua. Els nostres herois no en tindran ni unes miques, condemnats com són a ser esclaus dels bons desitjos del gegant imaginat per Rabelais.

Batalles, rebel·lions i astúcies dels petits contra els grans; vet ací que comença la comèdia, portada per la seua gana, el seu desig i la seua cobejança. “Panxa afamada no té orelles, ni raó”. Espectacle de bufons, pallassos i acròbates sobre les passions que ens encadenen i ens redueixen a esclaus.

Els seus grunyits es senten de lluny, no molt fort, poc a poc es van apropant... es sent un murmuri, un llenguatge estrany, ronc i desconegut. Unes siluetes comencen a prendre forma, massives, aèries i furtives, semblen sortides d’enlloc. S’endevinen les seves banyes estilitzades, els pels que cauen sobre les robustes closques... són les Quimeres, que ens observen i es mesclen entre nosaltres.

La Cucafera és l’element més representatiu del bestiari tortosí, present en les celebracions des de l’edat mitjana, quan la portava la Confraria de Sant Pere dels Pescadors.No hi pot faltar quan la ciutat està de festa.

Una de les més antigues squadres d’Itàlia, un clàssic a la nostra Festa del Renaixement, i referent en l’art de la bandera. Cada any recorren el món amb els seus colorits estendards, acrobàcies i elaborades coreografies.

Per primer cop arriba a la Festa del Renaixement aquest importantíssim grup d’abanderats, el més antic d’Itàlia. A més dels exercicis codificats als manuals, els abanderats s'inspiren en les geometries del fill més il·lustre de Sansepolcro, Piero della Francesca, amb la particularitat que cada abanderat s’ha pintat la seua bandera.

Arriba a la Festa aquest grup de recreació històrica, Héroes del Revellín, que recrea la guàrdia espanyola “de alabarderos”, “els grocs” com se’ls anomenava vulgarment. Estan al servei de sa majestat el nostre Emperador Carles I, realitzant tasques d’escorta i protecció d’autoritats.

Després de descansar un llarg temps, les gàrgoles tornen a despertar pels cants i la música de la seua musa i deambulen perdudes entre la gent, per tal de riure, provocar i xalar amb el públic.

Els Tanarucks, criatures màgiques amb pell de colors, porten pau i poesia a la terra dels homes. Reten homenatge a la natura, que marca les estacions...

Música (composicions originals), art corporal (body painting), danses i malabars.

Al fons i al llindar del riu Ebre hi viuen uns éssers meravellosos. Criatures vegetals i animals fantàstics que, al voltant del riu, hi tenen el seu modus vivendi. Tots ells ens expliquen com viuen i passen el temps. Per mitjà del gest i la cançó ens endinsarem en les diferents cultures que han passat pel nostre territori, atès que aquests habitants del riu sempre han estat aquí.

Originaris de Gènova, aquesta família de comerciants establerts a Tortosa aprofiten el comerç continu des d'Itàlia pel riu Ebre per tal de portar tota mena de productes, alguns d'ells miraculosos... no us hi podreu resistir, però ocoque no us emboliquin.